CRÒNICA DEL PARTIT C.B.PALAU 45 -C.B VERGES 43 (12/10/08)

Carla Canals, Girona

Pel resultat algú podria pensar, partit d’handbol??? No! Bàsquet femení diumenge al dematí!!!!!!!
I com ha anat la cosa? Doncs bé, intentaré transmetre’n un resum, esperant que ningú s’ofengui i oberta a totes les crítiques, ja siguin positives o negatives.

L’equip local ha anat quasi tot el partit per davant exceptuant els minuts inicials. Durant els primers vint minuts de joc ha estat quan hi ha hagut les diferències més grans en el marcador. Les jugadores locals trobaven forats dins la nostra defensa fàcilment, tenien moltes segones opcions aconseguint rebots ofensius i molt més encert en el tir exterior. Al final de la primera part una recuperació nostra a mig camp i un triple a taulell de la Núria Roca en els últims instants han posat el marcador 24-21. (Com podeu deduïr molta anontació no hi havia!)

Tot i que s’ha sortit amb ganes a la represa del partit no hem capgirat el marcador. Ens costava molt fer bàsquet i la majoria dels tirs no eren males opcions. El resultat parcial del tercer quart 7-6! (Imagineu com n’estàven de distrets els de la grada! Ramon, Marc, Albert, David, Cinto, Mª Elvira, Sandra, Mama Judith... santa paciència!!!)

Al darrer quart la cosa ha estat més distreta... el temps s’esgotava i era el moment de creure’ns que podiem guanyar el partit! S’ha sortit amb concentració i amb ganes de fer bé les coses. S’ha fet una defensa mixte, 4 en caixa i una individual a la 13 local (Maria Romaguera! Pivot veterana que fa molts anys que còrrer pistes de tot el territori català!)
Hem estat una mica més encertades amb l’anotació (14-16, que sóc conscient que tampoc és per tirar coets), però contraatacs fallats, tiros errats, pilotes perdudes durant tot el partit han ajudat a que suméssim la segona derrota!

Cal dir que a falta de 20 segons perdent de dos i amb pilota local hem recuperat la pilota, però en l’últim atac ens cremava la pilota a les mans! (Els de la grada us ho poden corraborar!) Reconec que jo o alguna altra que estàvem a pista ens haviem de jugar un triple, en el meu cas estava sola a la línia de tres, però m’ha arribat la pilota tard, he fintat, he fet un bot i he tirat de dos i HE FALLAT! (MECAGUM TOT!).

Val a dir que no sóc de les que pensa que es perden els partits a l’última jugada, sinò que és la suma de les errades que s’han anat fent al llarg del matx. De totes maneres ja se sap...la majoria de la gent es queda amb els instants finals, i més en els partits ajustats com aquest que hagués pogut suposar la pròrroga o la victòria si hagués encertat el triple que inicialment havia de tirar.

Noies... ens falta, no ens enganyem! Ens falta entrenar 5x5, no perdre tantes pilotes, no fallar tants tiros clars a sota i estar més encertades en el tir exterior. Som un bon equip, i el més important un molt bon equip humà!! Per tant... a posar-nos les piles, a parlar entre nosaltres que som adultes i a passar-ho bé, que per això juguem, no?